El mal de cap, o cefalea, és un problema freqüent que ens trobem en consulta i un gran “mal de cap” per als professionals de la salut, els quals realitzem un diagnòstic diferencial del seu origen entre moltes causes, tals com: febre, infeccions del tracte respiratori (otitis o sinusitis), abscessos dentals, traumatismes del crani, hipertensió arterial, problemes oculars o processos psicològics i migranya.
És el símptoma neurològic més freqüent; el 80% de la població pateix cefalees de forma habitual i poden classificar-se:
- Cefalea primària: Més del 90% dividit en:
- Mals de cap tensionals
- Mals de cap vascular: migranyes
- Mals de cap en brots
- Cefalea secundària: Menys del 10%, els quals poden ser conseqüents d’altres patologies.
Les cefalees les pateixen tan adults com nens. En cada cas s’haurà de valorar quin pot ser l’origen i tractar respectant l’edat i el ritme de vida de cadascú. La prevalença del mal de cap també augmenta segons l’edat pediàtrica, des d’un 15% en menors de 5 anys i arribant al 70% en adolescents.
Què passa quan es té mal de cap?
El parènquima cerebral, el teixit que recobreix l’encèfal, és insensible al dolor i això explica la baixa incidència de cefalea com a símptoma d’inici en processos intracranials. La cefalea, per tant, és a conseqüència de l’activació dels receptors nociceptors cranials extracerebrals. Els nociceptors, que són els terminals dels nervis sensibles al dolor, s’estimulen per l’estrès, la tensió muscular, els vasos sanguinis dilatats o altres desencadenants del mal de cap, i envien informació a les cèl·lules nervioses de l’encèfal indicant que una part del cos té dolor. També hi ha diverses substàncies químiques que transmeten informació dolorosa, com les prostaglandines.
Què ens trobem a la consulta de fisioteràpia i l’osteopatia?
A la consulta el més típic és trobar-se amb les cefalees tensionals i/o cervicogèniques, les quals segons estudis, 2/3 de la població en pateix i pot aparèixer a qualsevol edat. Són mal de caps caracteritzats per un dolor generalitzat i sobretot a la regió suboccipital, al clatell, i la direcció del dolor és de darrere cap endavant, com si portéssim un casc. No acostuma a acompanyar-se de vòmits ni fotofòbia però sí de sensació de mareig i símptomes suggestius d’ansietat. És un tipus de cefalea que està molt associada a la sobrecàrrega i l’estrès per l’espasme dels músculs cervicals i suboccipitals.
Aquesta sobrecàrrega pot ser causada per fuetades cervicals als accidents de trànsit, per males posicions a la feina, per no tenir un bon patró respiratori, si patim bruxisme i s’estrenyen les dents, o per la postura que adquirim quan no hi ha una bona gestió de l’estrès.
Per una altra banda, també ens trobem amb la migranya, la qual té uns criteris diagnòstics descrits per la Societat Internacional de Cefalees (IHS). El dolor, a la majoria de casos, és unilateral i afecta a una meitat del cap; es descriu com profund i pulsàtil (com palpitacions o batecs al cap) i la seva intensitat és de moderada a severa i incrementada per l’activitat física, així com que es pot acompanyar per nàusees, vòmits i fotofòbia. A vegades també s’acompanya de l’aura, la simptomatologia prèvia a la migranya que indica que aquest tipus de mal de cap està a punt de començar. En aquests casos es descriuen molèsties visuals, centelleig de llum o inclòs sensació d’adormiment en alguna regió de la cara.
En què es basa el tractament de fisioteràpia i osteopatia?
En primera instància es farà una anamnesi per a poder classificar el tipus de mal de cap i així realitzar l’abordatge més adient; serà important saber dades respecte el mal de cap, tals com la durada, la intensitat, la regió dolorosa i si millora o empitjora amb el soroll, amb medicació, en moviments actius del cap o la columna i si s’acompanya de vertígens o mareig. Per altra banda, també es pregunten dades sobre els diferents sistemes del cos per la seva influència a la simptomatologia, com podria ser clínica cardio-respiratòria o digestiva.
Tot i que en cada persona el mètode de treball és diferent, sí que hi ha una sèrie de factors en comú:
- Respectar i tenir en compte les dades proporcionades a la seva història clínica.
- L’observació de la posició estàtica i/o dinàmica de la persona.
- La teràpia manual com a base del tractament.
Com a objectius de tractament, tindrem:
- Alleugerar la simptomatologia del mal de cap.
- Restablir la mecànica de les estructures afectades i causants de la cefalea.
- Aportar continuïtat i prevenció a les males posicions.
- Millorar la qualitat de vida.
