Apnees

Presentació

La síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) és una malaltia freqüent amb importants riscos per les seves possibles complicacions secundàries. Hi ha persones que, a més de roncar, pateixen de manera repetida pauses de respiració de durada variable. Tenen més importància mèdica aquelles en què la durada és superior a 10 segons. Les apnees suposen un cessament transitori de la respiració. En cessar la respiració, sovint es produeix una caiguda transitòria dels nivells d’oxigen de la sang.

Una de les conseqüències més significatives de l’apnea és la fragmentació del son: cada vegada que es produeix una apnea, aquesta finalitza amb una alerta d’escassos segons de durada, inferior al temps necessari perquè al matí ho recordem. La successió d’aquests microdespertars fa que la persona que els pateix es desperti amb la sensació de no haver descansat. Posteriorment, sol sentir-se amb mal de cap, sequedat de boca, fatiga diürna, excessiva somnolència, dificultats per concentrar-se, pèrdua de memòria, alteracions en el rendiment i canvis en l’estat d’ànim com són la irritabilitat i la depressió.

La prova essencial per diagnosticar l’apnea del son és la Polisomnografia nocturna. Sense aquesta prova resulta impossible excloure un quadre d’apnea del son. És fàcil de diagnosticar i, generalment, respon de manera positiva al tractament.

És una tècnica neurofisiològica que consisteix en el registre de diferents variables fisiològiques durant tot un període de son, habitualment nocturn. Es col·loquen diversos elèctrodes pel monitoratge de l’activitat cerebral, electrocardiograma, flux respiratori, saturació d’oxigen i EMG, que ens faciliten els mesuraments fisiològics amb què es fa el diagnòstic.

Copyright© Clínica Sardenya  |  Autorització Centre Sanitari: E08053108  |  Última actualització: 11/10/2019  |  Avís legal